{"id":1201,"date":"2021-02-15T16:21:56","date_gmt":"2021-02-15T15:21:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.verbavolant.co\/?p=1201"},"modified":"2022-10-05T20:02:20","modified_gmt":"2022-10-05T19:02:20","slug":"brilli-brilli","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.verbavolant.co\/?p=1201","title":{"rendered":"Brilli-brilli"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n

El petit compte que trobar\u00e0s a continuaci\u00f3 el vaig escriure per un concurs que no vaig guanyar, per\u00f2 @Normal-Horroscopes<\/span><\/a> em va animar a publicar-lo igualment. Moltes gr\u00e0cies, Caretaker<\/span>, per les paraules boniques i els \u00e1nims!
\n<\/em><\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n
\n
\n

<\/p>\n

Qu\u00e8 \u00e9s una relaci\u00f3? Es parla d’unions rom\u00e0ntiques, vincles sexoafectius, per\u00f2 qu\u00e8 passa si no hi ha res de rom\u00e0ntic al tema? O si no n’hi ha m\u00e9s que afecte, sense la part sexual? Pense en la relaci\u00f3 dels meus avis, aix\u00f2 no tenia res de sexual, certament. I si nom\u00e9s hi ha amor per part d’un, per\u00f2 hi ha sexe tamb\u00e9? Aix\u00f2 entra en el terme “sexoafectiu”?A mi sempre em va agradar all\u00f2 d’estimar la persona amb la qual est\u00e0s i aix\u00ed sempre estar\u00e0s amb la teua estimada. O el teu estimat. O els dos g\u00e8neres, per qu\u00e8 no? Per\u00f2 jo no puc estimar ning\u00fa, no d’aquella manera. Jo nom\u00e9s puc estimar llums i paisatges i moments irrepetibles.<\/p>\n

Un gemec especialment estrident em torna a la realitat, a la dona petita d’ulls gegants enroscada al voltant dels meus dits. Amb el dit gros de la m\u00e0, faig un cercle estret entorn del seu cl\u00edtoris i observe amb el plaer de la voyeuse el seu crit, els ulls que es tanquen, els cabells tan rossos que quasi s\u00f3n blancs, tots despentinats. L’estime, l’adore, i ni recorde del seu nom.<\/p>\n

\u2014El meu nuvi… El meu nuvi est\u00e0 dalt!, balboteja amb dificultat.<\/p>\n

Ah, que hi ha un nuvi! Aparte el dit gros de la petita perla del plaer i, amb suavitat i tendresa, trec els dits de dins el seu cony mullat. Els duc als seus llavis i els rec\u00f3rrec, primer el de dalt, despr\u00e9s el de baix. Certament, ara tinc tota la seua atenci\u00f3, aquells ulls negres tan grans i tan bonics fixats als meus.<\/p>\n

\u2014I qu\u00e8 vols, que el cride?<\/p>\n

El seu gemec de b\u00e8stia ferida m’ho diu tot. M’agradaria riure una mica, per\u00f2 hi ha coses m\u00e9s agradables que fer i tampoc vull ofendre-la pas. Podria, per exemple, besar-li els llavis i assaborir aquella barreja de sal, cervesa i tabac. O pr\u00e9mer-li els pits, els mugrons com p\u00e9sols, petits i durs i quasi negres. O continuar baixant fins a la seua pelvis, el munt de Venus i el cl\u00edtoris i els llavis mullats, tot el cony mullat i expectant.<\/p>\n

\u2014Ja veig que no, eh… Digues, el teu nuvi t’ha fet mullar tant alguna vegada? I t’ha fet anar-te’n m\u00e9s d’una vegada? Hmm?<\/p>\n

La pobra no est\u00e0 en cap estat per contestar, per\u00f2 torne a parar fins que xiuxiueja un “no” molt pl\u00e0nyer. Banye el seu cl\u00edtoris amb la llengua i no s\u00e9 com encara no ens han fet fora dels banys, perqu\u00e8 els seus crits s\u00f3n com a m\u00ednim d’actriu de peli de terror. Entre la humitat del seu cony i la llum reflectida als seus cabells, jo tampoc puc m\u00e9s i, lliscant una m\u00e0 entre les cames, faig servir el mateix ritme que amb la llengua. Esclatem les dues entre crits ofegats.<\/p>\n

Per\u00f2 tornem a l’inici.<\/p>\n

Les relacions, les meues, s\u00f3n m\u00e9s aviat inexistents des de fa uns mesos. A veure, inexistents com a tal… No, perqu\u00e8 s\u00f3c una dona atractiva i jove en una ciutat gran, on \u00e9s molt f\u00e0cil entrar en un bar sola i sortir acompanyada. O no sortir, com \u00e9s el cas del bany i l’Afrodita despentinada que tinc entre mans.<\/p>\n

Per\u00f2 una relaci\u00f3 amb qualsevol definici\u00f3… Impossible.<\/p>\n

***<\/p>\n

La primera vegada que vaig prendre consci\u00e8ncia d’aquesta mena d’obsessi\u00f3 fetitxista que patisc fou un mat\u00ed qualsevol, cam\u00ed al treball. Era febrer i feia un fred de gelar-se’t les pestanyes, que a<\/span> Val\u00e8ncia, amb la humitat del mar, no \u00e9s gaire dif\u00edcil. En aquell moment, anava en tramvia fins Pont de Fusta, d’on creuava a l’altra vora del riu i, dos carrers pel mig, arribava a l’oficina on era bec\u00e0ria en pr\u00e0ctiques (\u00e9s a dir, cobrava el sou d’una bec\u00e0ria i feia el treball de dues persones). Era una caminada agradable quan tornava a casa, per\u00f2 insuportablement llarga de mat\u00ed, i m\u00e9s encara amb aquell fred apegal\u00f3s.<\/p>\n

Aquell dia, en creuar, vaig tornar la mirada al riu i tota la vida se’m va capgirar. La llum de l’alba nom\u00e9s trencant uns brins de n\u00favol des de l’est es posava dol\u00e7a sobre les branques nues dels arbres, encenent-les, gotejant com mel sobre la rosada. Vaig notar com un mareig, com si tingu\u00e9s una corda molt atape\u00efda al voltant del ventre que s’ha tallat de sobte. Em vaig recolzar contra el mur del pont, tota tremolosa i atabalada.<\/p>\n

Qu\u00e8 m’acabava de passar? Com podia ser? Un orgasme tan intens que quasi em tomba al mig del carrer nom\u00e9s per observar la llum de l’alba?<\/p>\n

No s\u00e9 quant em vaig quedar contemplant aquella visi\u00f3 enlluernadora. No recorde res del dia, ni de la setmana, ni quasi del mes, a excepci\u00f3 del fi de les meues “pr\u00e0ctiques”, per no posar massa inter\u00e9s en la feina.<\/p>\n

No em podia treure del cap aquell mat\u00ed. Internet em va servir per a dues explicacions, cap d’ella satisfact\u00f2ria. La primera, massa brutalment sexual, em deia que aix\u00f2 \u00e9s una paraf\u00edlia i es diu actirastia: excitaci\u00f3 sexual per notar o veure els raigs del sol. La segona, massa rom\u00e0ntica per a ser cre\u00efble, em feia malalta de la s\u00edndrome de Stendhal. Els s\u00edmptomes de mareig i confusi\u00f3 podrien ser, per\u00f2 l’orgasme i la sensaci\u00f3 tan pura d’amor que vaig sentir? No tant.<\/p>\n

Vaig comen\u00e7ar a fer experiments. Anava al pont els matins, per\u00f2 tamb\u00e9 els vespres. Anava a la platja. Pujava a dalt del Micalet en dies m\u00e9s ennuvolats i en dies m\u00e9s assolellats. Vaig llegir El raig verd, d’en Jules Verne. I teoria, molta teoria del color i la llum i \u00f2ptica.<\/p>\n

Per\u00f2 tots els meus experiments no tenien gens d’\u00e8xit. Frustrada, vaig abandonar la recerca i em vaig dedicar al treball i a les trobades f\u00e0cils en el bar. Fins un dia qualsevol, octubre de nit, despr\u00e9s de la pluja, els llums dels cotxes reflectint l’asfalt mullat. Estava amb la colla d’amics i quasi acaben cridant al 112, quina vergonya. Mateixa reacci\u00f3 ensordidora, un cl\u00edmax com un llampec, mareig momentani i la sensaci\u00f3 d’estar completament encisada.<\/p>\n

Aleshores, vaig pensar: no \u00e9s nom\u00e9s la llum, \u00e9s la qualitat de la llum. \u00c9s com llepa tot all\u00f2 que toca, esmunyint-se pels racons m\u00e9s ins\u00f2lits. \u00c9s, a la fi, un moment de gl\u00f2ria que mai podr\u00e0 donar-me una persona de carn i ossos.<\/p>\n

***<\/p>\n

\u2014Ai, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s pas dolent! Pensava que m’anaves posant les banyes o que volies deixar-ho, o b\u00e9, vols deixar-ho? M’est\u00e0s contant aquesta hist\u00f2ria per qu\u00e8 em vols deixar?<\/p>\n

\u2014No, \u00e9s veritat, t’ho jure, jo no et vull deixar, per\u00f2 comprenc si tu… Home, t’acabe de dir que mai podr\u00e9 estimar-te com estime un moment de llum sobre l’asfalt… No s\u00e9, jo… M’agrada estar amb tu i tu ho saps, per\u00f2 et mereixes que t’estimen b\u00e9, saps?<\/p>\n

Les ll\u00e0grimes em rodolen per les galtes, no s\u00e9 parlar de coses importants sense plorar com si fos una nena. L’Afrodita del bar \u00e9s millor dit una Artemis: Diana, rossa i magn\u00edfica, va deixar el nuvi aquella mateixa nit. La nit se’ns va fer dia entre rialles, orgasmes i glops de l’\u00fanica botella que tenia per casa, xampany d’una capsa nadalenca buidada fa setmanes. M’acabava de proposar viure juntes, despr\u00e9s d’un any i mig amb ella, i encara que l’amor que tinc per ella \u00e9s molt gran, el de la llum n’\u00e9s encara m\u00e9s. No est\u00e0 b\u00e9, tindre una relaci\u00f3 a tres sense consentir-ho. Diana no es mereix aix\u00f2.<\/p>\n

\u2014Escolta, truja, que ets m\u00e9s truja\u2026, m’aparta suaument els cabells del front i m’eixuga les ll\u00e0grimes. Si aix\u00f2 \u00e9s la pitjor part de viure juntes, no nom\u00e9s em casaria amb tu, \u00e9s que signaria una hipoteca amb tu!<\/p>\n

Esclatem les dues en riallades, no podem evitar-ho, l’alleujament de la situaci\u00f3 ens torna una mica hist\u00e8riques. Ara tamb\u00e9 a ella li lluen els ulls, els cabells rossos com l’aur\u00e8ola dels angelets, la pell daurada davall el llum de la cuina. I just en aquell moment, torna a passar, i l’estime, l’estime amb tot el cor enlluernat.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El petit compte que trobar\u00e0s a continuaci\u00f3 el vaig escriure per un concurs que no vaig guanyar, per\u00f2 @Normal-Horroscopes em va animar a publicar-lo igualment. Moltes gr\u00e0cies, Caretaker, per les paraules boniques i els \u00e1nims!<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"bgseo_title":"","bgseo_description":"","bgseo_robots_index":"index","bgseo_robots_follow":"follow","_themeisle_gutenberg_block_has_review":false,"footnotes":""},"categories":[121,120,122,123],"tags":[130,11,132,124,125,126,127,129,131,128],"class_list":["post-1201","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cat","category-catalan","category-comte-original","category-literatura-erotica","tag-actirasia","tag-catala","tag-fetixisme","tag-literatura-en-catala","tag-literatura-erotica","tag-literatura-queer","tag-queer","tag-safic","tag-sindrome-de-stendhal","tag-wlw"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.verbavolant.co\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1201","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.verbavolant.co\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.verbavolant.co\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.verbavolant.co\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.verbavolant.co\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1201"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.verbavolant.co\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1201\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1202,"href":"https:\/\/www.verbavolant.co\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1201\/revisions\/1202"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.verbavolant.co\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1201"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.verbavolant.co\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1201"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.verbavolant.co\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1201"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}